“The Good Place”, a heavenly afterlife

Una sitcom situada al paradís? Pot sonar estrany, però està passant. I està passant gràcies a ni més ni menys que Michael Schur, el creador de Parks and Recreation i Brooklyn Nine-Nine, que també va ser, en el seu moment, guionista de The Office versió americana i d’alguns sketchs de Saturday Night Live. Schur porta temps entrenant-se en el marc de la comèdia, però la peça que ens ha presentat amb aquesta sèrie de NBC que està a Netflix Espanya és un món nou. Literalment.

La comèdia de Schur sempre ha tingut una cosa: un punt picant, un punt de repte, escapa de la pura comèdia blanca i respectuosa, dels gags simpàtics que podríem trobar a una sitcom amable com Friends. El que ha fet amb The Good Place, però, escapa de tot això. És un món de comèdia nou. Crea un entorn de pau i tranquil·litat, amb bromes senzilles, amb personatges tranquils, per de cop i volta tergiversar l’univers que t’estaves creant a la teva ment i deixar anar algun gag que cau com una bomba a la lectura de l’espectador. Una bomba, tot sigui dit, molt satisfactòria.

A la protagonista, Eleanor Shellstrop, l’encarna la polifacètica Kristen Bell. És una noia que desperta a “the good place”, el que seria l’equivalent al Paradís a l’univers creat per Schur, després de morir atropellada per un camió amb anuncis de disfunció erèctil. No va portar mai una bona vida, i des del primer moment és conscient que ha estat massa egoista i dolenta en vida com per haver acabat en un lloc com aquell. Les seves inseguretats i sospites es confirmen quan va coneixent el lloc on és i la resta dels seus habitants: tots són bona gent, que van morir en actes heroics o que van dur vides exemplars.

Això no és tot. A “The Good Place”, cada persona que ha mort pot trobar la seva ànima bessona. En el cas d’Eleanor, es tracta de Chidi (interpretat per William Jackson Harper), un professor universitari de filosofia i ètica que creu que el pitjor que va fer en vida va ser beure llet d’ametlla malgrat saber que era dolenta pel medi ambient. Els seus veïns són Tahani (interpretada per Jameela Jamil), una dona jove que va dedicar la seva vida a la caritat, i Jianyu (Manny Jacinto), un monjo budista amb un vot de silenci que manté fins i tot després de la mort.

Eleanor va coneixent la gent i descobrint l’entorn, va aprenent. Una de les coses que aprèn és l’existència de “The Bad Place”, l’equivalent a l’Infern de l’imaginari popular, amb tots els tipus de tortura imaginables. Així doncs, l’objectiu d’Eleanor es converteix en mantenir la seva falsa identitat, costi el que costi. Perquè qui no voldria una vida en un poble bonic, amb veïns somrients, ànimes bessones i bars preciosos amb iogurt gelat?

Però no tot pot anar bé, i de seguida que arriba Eleanor comencen els desastres al districte on està vivint. Desastres del nivell de pluja d’escombraries, animals gegants o gambes voladores. I ni tan sols gambes vives, cues de gamba per còctels.

Si no us sembla motiu suficient per veure-la que el seu creador sigui Michael Schur, faré una crida als fans de Damon Lindelof. Una de les ments darrere el fenomen de Lost, el creador de The Leftovers i guionista de pel·lícules com Tomorrowland, Star Trek: Into Darkness o Prometheus, Lindelof és una de les primeres persones que va sentir a parlar sobre el projecte. Schur, quan encara estava desenvolupant-lo, el va trucar i va quedar amb ell per explicar-li de què anava el projecte i com el pensava fer. Lindelof no només el va animar, sinó que el va posar en contacte amb Drew Goddard, que també havia estat guionista de Lost i que ha dirigit obres com The Cabin in the Woods, i que ara és un dels productors de The Good Place. Schur assegura que va ser quan va tenir el recolzament de Lindelof que va saber que podia tirar el projecte endavant. Em pregunto, veient la importància que té Lindelof per Michael Schur, si és coincidència que la protagonista de The Good Place nasqués el dia 14 d’octubre (data rellevant a la sèrie de Lindelof The Leftovers).

Una altra de les coses destacables de la sèrie és la seva diversitat. Malgrat que la protagonista inicial sigui Eleanor Shellstrop, encarnada per Kristen Bell, la sèrie acaba adoptant un to molt coral on Tahani, Jason i Chidi, els tres considerats POC (People of Color), tenen el mateix protagonisme. Eleanor és d’Arizona, estatunidenca de tota la vida. Tahani és anglesa i paquistanesa i es va criar a l’alta societat a Londres. Chidi va néixer a Nigèria i es va criar al Senegal, és un professor universitari d’ètica moral.

Això és destacable per diverses raons. La primera, perquè en l’època Trump mostrar un ambient divers i no conflictiu és una manera de normalitzar la convivència entre diferents col·lectius. Com es diu sempre, la ficció mostra la realitat, i The Good Place projecta una imatge positiva de tolerància i normalització. També hi ha relacions amoroses i, de la mateixa manera, les normalitza. De nou, si hi ha problemes a la relació no serà per les diferències culturals o d’origen dels personatges, sinó per la seva personalitat o els problemes que poden tenir a The Good Place. I mostrar relacions interracials a la televisió contribueix a normalitzar-les a la vida real.

The Good Place normalitza les relacions entre personatges, però ho fa sense voler insistir en que és tolerant o diversa. És a dir, no es menciona gairebé mai l’origen dels personatges o el seu color de pell, no com a part important de la seva trama o personalitat, com a mínim. De fet hi ha un gag on Eleanor és incapaç de pronunciar correctament el nom de Chidi. No es mostra dient “mireu, un nom nigerià difícil”, sinó com una manera de remarcar la personalitat egocèntrica i desagradable d’Eleanor. I m’atreviria a dir que aquest moment és el més intens a nivell d’exploració interracial de tota la sèrie. I és que, siguin bons o dolents, vinguin d’on vinguin, el paradís és un lloc per tothom. Per persones.

Si necessiteu una comèdia que no requereixi molta estona, mireu-la. Si voleu veure un dimoni representat pel brillant Adam Scott que encarna el més pur sexisme clàssic de Trump, mireu-la. Si voleu veure una de les sèries més diverses del panorama actual, mireu-la. Si voleu gaudir de l’humor astut de Parks and Recreation o Brooklyn Nine-Nine, mireu-la. En resum: feu-vos un favor, alegreu-vos el dia i mireu la sèrie.

 

Alexandra Gantzer